És per això que aquesta obra es presenta com una reivindicació de la metafísica però no de qualsevol metafísica, sinó de la metafísica com a infraestructura de la vida humana. Davant una modernitat pessimista cal justificar l’existència mateixa de l’home. En una preciosa i clàssica metàfora de la vida humana com un vaixell desenvolupada de manera magistral, Brague ens convida a considerar que l’home solament pot donar un sentit a la seva existència ancorant-la al cel.